La CGRCU presenta la proposta de modernització dels Canals d’Urgell i el seu finançament
• La proposta preveu invertir més de 1.000 M€ en 15 anys per modernitzar 70.000 hectàrees de regadiu dels Canals d’Urgell mitjançant la transformació de l’actual reg a manta en un sistema pressuritzat d’alta eficiència
Mollerussa, 2 de setembre de 2025.- La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) ha celebrat aquest vespre a la Casa Canal una Assemblea General Informativa en què s’ha presentat la proposta d’acord de finançament i els nous detalls tècnics i econòmics de la modernització integral del sistema de regadiu. Es tracta d’un pla a 15 anys per renovar completament la xarxa de reg dels Canals d’Urgell, un dels regadius més extensos de Catalunya amb unes 75.000 hectàrees a transformar, considerat clau per assegurar la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura a la Plana d’Urgell i les comarques veïnes.
L’acte, de gran transcendència per al futur del territori, no només ha comptat amb la participació del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i del president de la CGRCU, Amadeu Ros, sinó que ha reunit els presidents de les 20 col·lectivitats de regants, els seus síndics, els representants dels abastaments municipals i dels aprofitaments hidroelèctrics i els membres del Jurat de Regs. De fet, els representants hauran de decidir el seu vot en una nova assemblea prevista a finals d’octubre, després que la CGRCU dugui a terme un cicle de reunions informatives amb totes les col·lectivitats de regants entre el 8 i el 30 de setembre per traslladar de nou el contingut del projecte i resoldre dubtes de manera individualitzada.
La modernització dels Canals d’Urgell suposarà un canvi radical: de l’actual reg per inundació, que encara representa prop del 90% de la superfície, a un sistema pressuritzat a demanda, amb conduccions enterrades, 44 basses de regulació (7,8 hm³), 20 estacions de bombament i 20 plantes fotovoltaiques (52,5 MWp), així com més de 4.000 km de canonades i uns 8.000 hidrants. Aquest salt tecnològic permetrà un estalvi d’aigua i energia, augmentarà la productivitat agrària i farà el regadiu més resilient davant de les sequeres. En aquest sentit, la Generalitat ha anunciat que vol establir mecanismes de bonificació perquè els regants que modernitzin puguin afrontar l’amoblament de les seves finques.
Un finançament tripartit i sostingut
El pressupost de la xarxa de distribució s’eleva a 991,2 M€, als quals s’afegeixen uns 400 M€ estimats per a l’amoblament interior de les explotacions (instal·lació particular de reg per degoteig o aspersió de les finques). Pel que fa al model de finançament presentat, s’estableix que una part de les infraestructures del pressupost anterior es consideren d’interès general atès que generen un benefici directe a la resta d’usuaris del territori i el DARPA assumeix íntegrament el seu cost. Del pressupost restant, els regants assumiran el 30% del cost (209,8 M€), mentre que el DARPA-Generalitat i el MAPA-SEIASA (Ministeri d’Agricultura) aportaran el 70% restant.
D’aquesta manera, l’aportació dels regants i la resta d’usuaris dels Canals d’Urgell equival a 2.311,37 €/ha, amb un finançament fins a 30 anys, que representa una quota anual de 120 €/ha. Aquests imports es començaran a pagar quan entri en funcionament cada sector modernitzat. El model de facturació proposat inclou una part fixa (actualment 83 €/ha), l’amortització de la inversió (uns 120 €/ha) i una part variable vinculada al consum d’aigua (0,025 €/m³).
Un altre dels punts destacats de l’assemblea ha estat la proposta d’interconnexió amb les infraestructures en alta del sistema Segarra-Garrigues (SG), que són titularitat de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa permetria aprofitar infraestructures infrautilitzades del canal i de les seves basses per aportar més garantia hídrica al conjunt del sistema i reduir algunes de les inversions previstes al projecte dels Canals d’Urgell. La Generalitat serà l’interlocutor en aquesta operació en què, segons la proposta, la superfície màxima a abastir des del Segarra-Garrigues seria de 8.000 hectàrees, amb basses intermèdies de trencament de càrrega dissenyades per la CGRCU. La tarifa prevista és de 0,011 €/m³ derivat que es repartirà solidàriament entre tots els partícips del sistema.
Desplegament del pla de modernització
El desplegament del pla ja té definides les primeres actuacions. S’han redactat quatre projectes executius que engloben prop de 12.000 hectàrees (sectors A-12, A-13, B-03, B-10 i C-02), amb declaració d’impacte ambiental favorable i llestos per iniciar la seva execució. Un cop assegurat definitivament el finançament, la CGRCU té previst començar aquestes obres com més aviat millor. El calendari fixat en el conveni amb el Departament d’Agricultura preveu un termini d’uns 15 anys per completar la transformació de tot el regadiu, una vegada es posi en marxa la primera fase. Ara bé, les col·lectivitats no desapareixeran; mantindran les seves funcions de representació i vot, tot i que progressivament cediran el repartiment d’aigua a la CGRCU.
En aquest mateix marc, la CGRCU i el DARPA han anunciat la creació de l’Oficina de Suport a la Modernització dels Canals d’Urgell, ubicada a la Casa Canal, per tal d’oferir assistència tècnica i jurídica als regants. Aquesta tindrà com a funcions principals informar sobre els projectes, gestionar la concentració parcel·lària privada i assessorar sobre els ajuts i models de finançament disponibles. El DARPA, a més, ha manifestat el compromís de regular i establir mecanismes per garantir l’accés als ajuts per a l’amoblament interior de les explotacions modernitzades amb l’objectiu que hi puguin acollir-se agricultors professionals, explotacions agràries prioritàries, arrendataris i altres perfils. Per donar-hi cobertura, s’han anunciat dotacions pressupostàries específiques destinades a atendre totes les sol·licituds que compleixin els requisits.
Cal tenir en compte que aquest esforç inversor arriba en un context de creixents desafiaments per al regadiu tradicional. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha plantejat en l’esborrany del nou Pla Hidrològic 2028-2033 una reducció de les dotacions d’aigua per als principals sistemes de reg de la conca. La CGRCU rebutja frontalment qualsevol retallada d’aquest calibre i va encarregar a l’IRTA un estudi independent per analitzar les necessitats hídriques reals de la zona regable, on es conclou que, en l’horitzó 2040, la demanda d’aigua dels conreus podria incrementar-se al voltant de l’11% a causa del canvi climàtic, alhora que la implantació de tecnologies de reg pressuritzat permetria estalviar aigua i augmentar la productivitat en un 11,1%. En aquest sentit, l’IRTA garanteix que, “continuar apostant per la modernització del reg és clau per a una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics”, un missatge que la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ha fet seu en aquesta jornada decisiva.
En definitiva, l’assemblea d’avui ha posat les bases d’un projecte històric per assegurar el futur dels Canals d’Urgell i de l’agricultura de les terres de Lleida, que serà sotmès a votació a finals d’octubre després de culminar el procés d’informació amb totes les col·lectivitats.
